Col.lecció Privada
[CAT]
Serie de 9 fotografies en format de díptic.
Etapa la de l'autoretrat que desapareix per donar pas a un nou recorregut fotogràfic.
És l'últim projecte on apareix encara la meva figura (l'autoretrat) i on aquesta imatge es perd o s'integra o es fusiona enmig d'una natura gairebé còsmica. Aquesta natura la vaig trobar en un viatge a Perú (sud amèrica).
Allà els esperits de les muntanyes -que s'anomenen Apus- parlen. I parlen en un llenguatge profund/intern, igual com jo he intentat sempre comunicar amb les meves fotografies... i aquests esperits de les muntanyes també estan fotografiats aquí.
N'hi ha que són molt evidents i d'altres que no i enmig de tots ells també hi sóc jo. El que vull dir amb aquest "joc" de veure i entreveure, el que aquesta obra vol transmetre és la percepció d'estar fragmentats en infinites partícules (molècules/energia) repartides en aquest espai-temps on TOT té vida. En TOT hi ha VIDA.
Serie de 9 fotografies en format de díptic.
Etapa la de l'autoretrat que desapareix per donar pas a un nou recorregut fotogràfic.
És l'últim projecte on apareix encara la meva figura (l'autoretrat) i on aquesta imatge es perd o s'integra o es fusiona enmig d'una natura gairebé còsmica. Aquesta natura la vaig trobar en un viatge a Perú (sud amèrica).
Allà els esperits de les muntanyes -que s'anomenen Apus- parlen. I parlen en un llenguatge profund/intern, igual com jo he intentat sempre comunicar amb les meves fotografies... i aquests esperits de les muntanyes també estan fotografiats aquí.
N'hi ha que són molt evidents i d'altres que no i enmig de tots ells també hi sóc jo. El que vull dir amb aquest "joc" de veure i entreveure, el que aquesta obra vol transmetre és la percepció d'estar fragmentats en infinites partícules (molècules/energia) repartides en aquest espai-temps on TOT té vida. En TOT hi ha VIDA.
Les imatges presentades en format de díptic és per recordar la dualitat d'aquest món i com la fusió de l'autoretrat dins la imatge, evoca la unitat.
[ES]
Último proyecto donde aún aparece mi figura (el autorretrato) imagen que se pierde o se integra o se fusiona en medio de una naturaleza casi cósmica. Esta naturaleza la encontré en un viaje a Perú (Sudamérica).
Allí los espíritus de las montañas -llamados Apus- hablan. Y hablan en un lenguaje profundo / interno, al igual que yo he intentado siempre comunicar con mis fotografías. Estos espíritus de las montañas también están fotografiados aquí, los hay que son muy evidentes y otros que no y en medio de todos ellos también aparezco yo.
Un "juego" de ver y entrever... pero lo que esta obra quiere transmitir es la percepción de estar fragmentados en infinitas partículas (moléculas / energía) repartidas en este espacio-tiempo donde TODO tiene vida. En TODO hay VIDA.
Allí los espíritus de las montañas -llamados Apus- hablan. Y hablan en un lenguaje profundo / interno, al igual que yo he intentado siempre comunicar con mis fotografías. Estos espíritus de las montañas también están fotografiados aquí, los hay que son muy evidentes y otros que no y en medio de todos ellos también aparezco yo.
Un "juego" de ver y entrever... pero lo que esta obra quiere transmitir es la percepción de estar fragmentados en infinitas partículas (moléculas / energía) repartidas en este espacio-tiempo donde TODO tiene vida. En TODO hay VIDA.
Las imágenes presentadas en formato de díptico es para recordar la dualidad de este mundo y como la fusión del autorretrato en la imagen, evoca la unidad.
Serie de 9 fotografias 30x80 cm. Impresión papel Hahnemühle sobre aluminio dibond de 3mm y marco de aluminio.